Cos i esperit participen en ell, El cos com arma invencible, l'esperit com la seva mesura control i consciència, noble exercici d' ambdós, arts entre les arts i esport entre els esports.
Venen del llunyà Orient, on van néixer fa mes de 3.000 anys, i al nostre país van arribar a principis de la dècada dels anys 70. Des de llavors milers de persones de totes les edats les practiquen.
A Sant Cugat del Vallès arriben de la mà de l'estimat José Alcazar, propietari del primer gimnàs de la ciutat l'Olimpo, ubicat al carrer Xerric l' any 1973. Llavors nosaltres nens i nenes de la localitat ens tancàvem dins d' una sala, en l' anomenat tatami, a practicar l' art marcial per excel·lència, entre sorolls de crits anomenats 'kiais', cops de puny, cops de peu, parades i atacs de karate-do ( traducció literal que significa camí de la mà buida) que va més enllà de la pràctica esportiva. Un art, una forma d'entendre i viure la vida en respecte i harmonia amb tot allò que ens envolta.
Vestits amb 'karateguis' blancs immaculats, en un ritual de marcialitat, de respecte, cortesia i control vam començar l' ensenyança de l' art mil·lenari que havíem vist en les pel·lícules del cinema i la televisió.
Érem una colla de prop de 50 nen i nenes i algun que altre adult, guiats de la mà d'un jove professor que havia vingut de Madrid, el José Benito; sense oblidar els que també practicaven el judo entrenats per un altre jove, el Joan Casas de Sant Cugat.
Entrenàvem més de dues hores els dilluns, dimecres i divendres i el dissabtes també, perquè teníem ganes d'aprendre, de saber-ho tot d' aquest art-esport, vivíem quasi pràcticament al gimnàs, al 'dojo'( lloc d' entrenament)
Uns quants anys després, juntament amb un amic, el José Marin, es va fer càrrec de les classes, en marxar el primer professor a treballar a altre gimnàs de Barcelona.
Avançava la dècada dels 80 i la ciutat es feia adulta en la pràctica esportiva dels gimnasos. Altres joves amb esperit esportiu obrien amb molts esforços nous centres on els santcugatencs podien practicar i continuar el que havien començat uns joves de la localitat.
A l' aprenentatge del karate i del judo se sumava el taekwondo, que es podia fer en el gimnàs del desaparegut amic i estimat Lucas Pérez i en un altre centre més de la mà d'un professor vingut de Korea. I no ens podem oblidar dels germans Lechón, el Màximo i el José, que des de les seves escoles introduïen les arts marcials a una nova fornada de nens i adults.
Als anys 90 arriben les grans cadenes de gimnasos amb totes les seves modalitats i especialitats nascudes als Estats Units, que tan furor fan entre la gent amant dels esports. Algun d' aquests gimnasos s' anima a introduir en la seva carta als clients, el karate.
Ja al començament del nou segle i en el caminar dels anys, l' Ajuntament cedeix una sala perquè els practicants del karate, i més tard els del jiu jitsu puguin seguir desenvolupant aquest esport.
En l'actualitat, de la mà del mestre Salvador Álvarez fundador del Club Karate Sant Cugat, ubicat a les instal·lacions del pavelló de la rambla del Celler, la continuïtat del karate està assegurada. Un club, una escola que neix amb la finalitat de l' ensenyança i l' educació esportiva i marcial sense oblidar què significa i comporta en la nostra vida diària com a essers humans.
Avui l' Albert, la Maria, el Jonathan, la Laura, l'l Adam, la Lourdes i més de 150 persones entre nens i adults fan possible que aquest art marcial continuï més viu que mai. El Club Karate Sant Cugat, que aquest dissabte fa un nou torneig Ciutat de Sant Cugat on les famílies podran gaudir durant unes hores i impregnar-se de l' essència que els practicants del karate vivim diàriament al nostre dojo i on des d'aquestes línies convidem a tota la ciutadania a gaudir d' un esport, un art, que en el meu cas des d' abans de la adolescència ha estat vinculat a la meva vida, el Karate
Pepe García Delgado
Membre del CKSC
